FILMOTECA DE CATALUNYA – JUNY 2024
Es compleixen 100 anys del naixement d’un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX. Foguejat en els escenaris de Broadway i com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, on dirigeix en directe més de 200 emissions, Lumet debuta en el cinema el 1957 amb 12 Angry Men (12 homes sense pietat), i es converteix en un dels pares del cinema social urbà, amb el qual dissecciona, amb mirada lúcida i coherent, la violència i la corrupció del sistema policial, judicial i polític del seu país. Director clau de la consciència lliberal de la societat nord-americana, Woody Allen el va definir com «el cineasta per excel·lència de Nova York».
(més informació)
Un ‘Memento’ dedicat a Lumet a la Filmoteca
El programa Memento d’iCat, realitzat per Josep Maria Bunyol, enregistra la seva edició número 300 en una sessió especial oberta al públic a la Filmoteca, dimecres 19 de juny a les 16.00 h a la Sala Laya. El periodista cinematogràfic Eduard de Vicente ens aproximarà al director de films com Antes de que el diablo sepa que has muerto (2007), Network (1976), Veredicte final (1982), Assassinat a l’Orient Express (1974) Tarde de perros (1975) o Serpico (1973). (més informació)
Visita d’Annie Ernaux
La guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022 visita la Filmoteca de Catalunya per presentar el documental que va realitzar amb el seu fill, David Ernaux-Briot, i en el qual descriu i narra en pròpia veu les seves gravacions familiars filmades entre el 1972 i el 1981. Les années Super-8 transporta al cinema el que Ernaux ha fet en la literatura: elevar la vida íntima a experiència universal i trenar-la amb el context social i històric. El film s’ha incorporat al nou catàleg de FilmoXarxa. La sessió, en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona, Angle Editorial i Cabaret Voltaire, tindrà lloc el dimecres 12 de juny a les 20.00 h a la Sala Chomón, amb presentació a càrrec d’Annie Ernaux i David Ernaux-Briot i una conversa després de la projecció moderada per Anna Pacheco.
(més informació)
Wallay!
El Festival de Cinema Africà de Barcelona, Wallay! és un viatge a la diversitat i creativitat del continent africà a través del seu llenguatge cinematogràfic i de les seves expressions culturals, amb les mirades i veus dels seus propis realitzadors. Enguany se celebra del 6 al 16 de juny, amb la Filmoteca com una de les seus de les seves projeccions com és habitual. S’hi veuran produccions de Kenya, Maurici, la República del Congo, Senegal o Nigéria, com Tots els colors del món estan entre el blanc i el negre, guardonada amb el Premi Teddy del Festival de Berlín amb la història de dos homes de Lagos que se senten atrets en una societat en què les relacions homosexuals són il·legals.
(més informació)
Cinema i jardí
La botànica i l’horticultura esdevenen la taula de salvament d’un home turmentat pel seu passat a Master Gardener (2022), film que tanca la trilogia noir de Paul Schrader sobre la redempció dels pecats més abjectes dels estatunidencs. És una de les propostes del cicle programat per Ignacio Somovilla i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona, amb el jardí com a paisatge imaginari i heterotopia. També s’hi projectaran diversos documentals com Agitadors: la història del land art, de James Crump, dedicat a l’art natura en els tumultuosos finals dels anys seixanta i principis dels setanta. (més informació)
Esteve Riambau, un comiat
Després de 14 anys al capdavant de la Filmoteca, el 30 de juny acaba la seva tasca com a director. Dues sessions especials marcaran aquest comiat.
Llibre ‘Cineastxs’
Centenars de cineastes han passat per la nova seu de la Filmoteca des que es va inaugurar ara fa mes de dotze anys. Noranta-set d’ells han estat recollits en un llibre editat per Lunwerg, amb fotografies d’Oscar Fernández Orengo, un text d’Esteve Riambau que recorda el seu pas per la Filmoteca i la seva empremta en el llibre de signatures. Cada fotografia captura una mirada acostumada a veure el món des de darrera una càmera. La sessió de presentació del llibre, divendres 7 de juny a les 20.00 h, anirà acompanyada del film Chambre 999 (2023) de Lubna Payoust que, a la manera de Wim Wenders a Room 666 (1982), demana l’opinió sobre el futur del cinema a col·legues que han assistit al Festival de Cannes, com Olivier Assayas, Claire Denis, David Cronenberg, Paolo Sorrentino, Cristian Mungiu, Pietro Marcello, Lynne Ramsay, Agnès Jaoui, Albert Serra, Ruben Östlund o Alice Rohrwacher. (més informació)
Obediently yours: Esteve Riambau
Director de la Filmoteca de Catalunya des del 2010, Esteve Riambau deixa el càrrec després de catorze anys plens de reptes i de grans canvis. En aquest període, iniciat poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la del Raval, a Barcelona, s’han materialitzat molts projectes relatius a la difusió del cinema com a fet cultural i a la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país. Un viatge compartit ple de moments inoblidables impossibles de condensar en una sola sessió. Per al seu comiat, l’Esteve ha escollit quatre curtmetratges molt significatius de la seva direcció: Escamillo a le ver solitaire / El gusano solitario (Segundo de Chomón, 1912) en record de la commemoració del 150è aniversari del cineasta aragonès, The Hearts of Age (Orson Welles i William Vance, 1934) en representació del gran homenatge tributat a Welles en l’any del seu centenari, i de qui Riambau n’és un expert; Transfusions de sang (Laya films, 1937) un documental de Laya films i Vidres de colors (Esteve Riambau, 2022), que il·lustra la seva faceta de cineasta. Una sessió acompanyada d’una conversa entre Octavi Martí, Rosa Vergés i Esteve Riambau, amb acompanyament musical de Maurici Villavecchia (acordió) i Horacio Fumero (baix). (més informació)
Dami Sainz Edwards a ‘Dies curts’
Cineasta, artista visual i docent, va néixer a l’Havana, Cuba, el 1986. Dami Sainz Edwards explora en el seu cinema de diverses maneres les relacions interseccionals entre raça, gènere, família i nació. Compta com a influències l’obra de Belkis Ayón, Marlon Riggs, Essex Hemphill, José Esteban Muñoz o Sara Gómez, de qui coincideix que la Filmoteca estarà presentant també aquest mes una retrospectiva. (més informació)
Aula B
L’Aula B és una extensió de l’Aula de Cinema, un projecte educatiu en què els i les estudiants, acompanyats per l’equip de la Filmoteca i el professorat de les universitats i els centres col·laboradors, reflexionen sobre la història del cinema, la crítica cinematogràfica i el fet de programar. En aquesta tercera edició, l’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra ha programat dues sessions en diàleg amb la programació del curs 2023-2024. Les escollides han estat As I Was Moving Ahead Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty (Jonas Mekas, 2000) i la sessió doble Dyketactics (Barbara Hammer, 1974) i Tongues Untied (Marlon Riggs, 1989). (més informació)
I també…
Fins al 15 de juny continua la retrospectiva Integral Agustí Villaronga amb els darrers films del director mallorquí com Incerta glòria, El rey de La Habana, El testament de la Rosa, El ventre del mar o l’obra pòstuma Loli Tormenta, així com treballs per a televisió com Cartas a Eva i alguns dels seus curts digitalitzats dins del projecte Visibilitzem el cinema català (Anta mujer, Laberint, Al-Mayurka i Mallorca). (enllaç)
Història permanent del cinema català programa el mes de juny la digitalització del film d’Isabel Coixet Things I Never Told You (1995), que es va presentar al darrer Festival de Málaga. La mateixa realitzadora i el productor Lluís Miñarro acompanyaran, respectivament, les dues projeccions del film. (enllaç)
El cicle Els millors films de l’any 2023 acaba amb The Fabelmans d’Steven Spielberg, Creatura d’Elena Martín Gimeno o Anatomía de una caída de Justine Triet, entre d’altres, i incorpora els Inèdits, films vistos en festivals o plataformes però no estrenats comercialment, com el documental de Claire Simon Notre corps, la comèdia de Kelly Reichardt Showing Up o El árbol de las mariposas doradas del vietnamita Pham Thien An, premiat amb la Càmera d’Or del Festival de Cannes. (enllaç)
També finalitza el cicle dedicat a la primera cineasta cubana de la història, Sara Gómez, amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, amb diverses sessions de curts i el seu únic llarg, De cierta manera. (enllaç)
El cinema de Sarah Moon arriba amb motiu de l’exposició «Sarah Moon. El tiempo se detiene» (Fundació Foto Colectania, del 19 de juny al 20 de desembre), en una sessió presentada per l’artista en què es projectaran dos films que mostren la seva sensibilitat i visió úniques a l’hora d’explorar la intersecció entre la realitat i la fantasia. (enllaç)
Sessió d’homenatge al darrer Premi Goya d’Honor, el director de fotografia més que centenari Joan Mariné, amb la projecció del del documental dirigit per María Luisa Pujol Juan Mariné. Un siglo de cine. (enllaç)
El cicle transversal dedicat a Victor Sjöström, amb la col·laboració de: Svenska Filminstitutet, inclou El monestir de Sendomir (1920) The Scarlet Letter (1927), adaptació de la novel·la de Nathaniel Hawthorne protagonitzada per la seva musa Lillian Gish. (enllaç)
En la programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya, una sessió dedicada al documentalista Eusebi Ferrer, amb materials restaurats pel 2CR, i dos títols més del cicle L’arxiu subterrani: Found footage: Cuatreros de l’argentina Albertina Carri i Tres minutos: una exploración de Bianca Stigter. (enllaç)
Les estrenes de la Filmoteca presenten el darrer film de l’artista italià Moreno Bernardi sobre el procés de creació de la seva versió teatral de Macbeth, i el documental sobre la figura oblidada de Rafael Cárdenas, un projecte d’investigació del Colegio de Humanidades y Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México a partir d’una idea original de Carlos Fazio. (enllaç)
En la setmana del Dia Internacional de l’Orgull LGBTQI+, la Filmoteca proposa una nova FilmoRuta dinamitzada per Joan Miquel Gual, membre de Memòria en moviment i autor de la tesi De la picota a la piqueta. El Raval a la imatge de no ficció 1893-2015. (enllaç)
CIRCUIT ESTABLE DE CINEMA CATALÀ
SYLVETTE BAUDROT-OFICIO DE SCRIPT
Christie, líder en innovación tecnológica con más de 65 años en el cine, está mostrando sus soluciones integrales en CineEurope 2024, Convención de la UNIC (Unión Internacional de Salas de Cine, que se está…
Cinecittà, el mayor multicine de Alemania, ha instalado recientemente 12 proyectores de láser puro RGB, a los que seguirán otros. ECCO Cine Supply & Service suministró e instaló los proyectores.
La programación de este año incluye la esperada proyección de “Megalópolis”, de Francis Ford Coppola, la primera película del director en una década. Otras películas que compiten por el máximo galardón de…
CGR Cinemas, la segunda cadena de cines más grande de Francia y el primer operador de cines de EMEA en instalar proyectores láser puro RGB de Christie, continúa sus actualizaciones de…
El impresionante Pathé Tuschinski es el teatro más famoso de Ámsterdam. En el exterior, la inconfundible fachada Art Déco mezcla torres, esculturas de cerámica y ventanas de luz emplomada.
Paradójicamente, esta medida también afecta a los empleados del emblemático Cine Gaumont que en estas fechas están compartiendo con otras salas de la capital la programación del BAFICI, un…
Las soluciones tecnológicas de Christie, que a lo largo de sus 65 años de historia se ha visto recompensada por la Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas con diversos…
UN DOCSBARCELONA AMB “MEXICAN DREAM”
12 maig 2024 – “Mexican Dream”, de la directora mexicana Laura Plancarte, va ser reconegut en el DocsBarcelona amb el Docs a la millor pel·lícula del certamen. Hibridant ficció i documental, la cineasta mexicana revisa l’estereotip d’abnegada dona llatinoamericana, tradicional patidora de la violència masclista a través de la vida de Malena, una dona que, com tantes a Mèxic, deixa el seu lloc d’origen després de sortir d’una relació violenta per a treballar en cases alienes i construir, a comptagotes, un patrimoni que oferir als seus fills i en el qual resguardar-se. El resultat és una oda als nous principis, les xarxes de suport i l’amor propi que corona el palmarès de DocsBarcelona 2024.
“Our Land, Our Freedom”, de Meena Nanji i Zippy Kimundu, va rebre del jurat una Menció especial Docs&Pearls i també el Premi Amnistia Internacional Catalunya, dedicat als documentals de la Secció Oficial que per la seva temàtica s’impliquen en la defensa dels drets humans. Amb aquest retrat de Wanjugu Kimathi, filla de Dedan Kimathi, llegendari líder de les revoltes Mau Mau executat pels anglesos l’any 1957, les directores alimenten el debat sobre el passat colonial britànic, la propietat de terres mai retornades als seus propietaris després de la independència de Kènia i el genocidi del poble Mau Mau.
El jurat de la nova secció Docs&Cat va premiar amb el Docs a la millor pel·lícula catalana, patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), el documental “Casa Reynal”, de Laia Manresa (Morir de día), sobre la transmissió familiar i el llegat de la seva memòria. “Un estel fugaç”, d’Arturo Méndiz i Ignasi Guerrero, que posa el focus en el dol perinatal des del punt de vista del pare, ha rebut del jurat una Menció especial Docs&Cat, i també el Premi del públic.
El Docs Nou Talent – Filmin, destinat als directors debutants de la Secció Oficial Panorama, va ser rebut per “Daughter of Genghis”, dels cineastes i fotoperiodistes danesos Kristoffer Juel Poulsen i Christian Als. La protagonista del documental Gerel Byamba, lidera una violenta banda feminista que lluita contra el colonialisme xinès i l’explotació estrangera a Ulan Bator.
El Docs del Jurat Antaviana, patrocinat per Antaviana Films, va premiar la producció catalana “Hágase tu voluntad”, on el cineasta Adrián Silvestre (Sedimentos, Mi vacío y yo) es converteix en protagonista, explicant el seu retrobament, després de més de vint anys sense parlar-hi, amb el pare, un home que reivindica el dret a morir dignament.
Jurats joves
DocsBarcelona dedica la seva secció Doc-U als treballs de centres d’estudis superiors d’arreu de l’estat espanyol. El seu jurat oficial va atorgar el Doc-U 16nou al curtmetratge “Still, Life”, de Priya Woods. El premi Doc Around Europe, al qual opten els curtmetratges documentals internacionals que participen en aquesta secció universitària, va anar a parar a Nos Îles, d’Aliha Thalien.
“Pelikan Blue”, de László Csáki, s’endugué el Premi del Jurat Jove DocsBarcelona – Reteena, atorgat per joves d’entre 16 i 21 anys, i la producció “Artificial Immortality”, d’Ann Shin, el Premi Docs & Teens, atorgat pels alumnes d’ESO i Batxillerat del DocsBarcelona.
Finalment, el Premi Docs del Mes, decidit pel públic assistent a les projeccions de la xarxa formada per més de 70 sales d’arreu d’Espanya del Docs del Mes de l’any 2023, ha estat per “Zimbàbue. La lluita per la democràcia”, de Camilla Nielsson.
Així mateix, la 27a edició del DocsBarcelona també ve retre homenatge al prestigiós tàndem format pels cineastes francesos Raymond Depardon i Claudine Nougaret, que van recollir el Premi Docs d’Honor d’enguany a la cerimònia d’inauguració del certamen.
LA SRF, EN DEFENSA DEL CINE ARGENTINO
4 abril 2024 – (Comunicado de Prensa) El jueves 14 de marzo, miles de cineastas argentinos, profesionales del cine y cinéfilos se concentraron frente la legendaria sala Gaumont de Buenos Aires para expresar su angustia ante la voluntad deliberada del nuevo gobierno populista y ultraliberal de Javier Milei de destruir una de las industrias cinematográficas más vibrantes, célebres y apasionantes del mundo. Esta histórica y pacífica movilización fue violentamente reprimida por la policía, en la continuación de una política liberticida que parece sumir de nuevo a Argentina en sus horas más oscuras. Una vez más, el autoritarismo y la violencia de las medidas ultraliberales se ven acompañados por el autoritarismo y la violencia de la represión policial, resultando en una grave amenaza a la libertad de expresión, manifestación y creación.
En una ceguera puramente ideológica, el gobierno de Milei pretende destruir un modelo económico virtuoso borrando de un plumazo el Instituto de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA), sustento del cine argentino, que no le cuesta un centavo al contribuyente porque, siguiendo el modelo del CNC francés, se financia con los impuestos a las entradas de cine y los ingresos de radio y televisión.
En términos muy concretos, los enormes recortes presupuestarios y el plan de despidos que está sufriendo el INCAA están poniendo en peligro una industria que mantiene a más de 600.000 familias. Se ha puesto en peligro o simplemente se ha hecho imposible el estreno de 200 películas al año, y la influencia de Argentina en el mundo se ha visto gravemente mermada. Cada año, películas argentinas son seleccionadas y premiadas en los mayores festivales internacionales (Cannes, Venecia, Berlín, etc.) y se exportan a todos los rincones del mundo.
Los recortes presupuestarios del INCAA también podrían llevar a la desaparición de dos eventos clave para el cine argentino: Ventana Sur, el mayor mercado de contenidos de América Latina, organizado conjuntamente con el Mercado de Cine de Cannes, y el Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, el mayor festival de cine de Argentina, que atrae a más de 130.000 espectadores cada año. Si no se levantan las nuevas restricciones, estos eventos, que atraen la atención internacional, ya no podrán celebrarse.
Igualmente preocupante es la eliminación de la financiación de la Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC), la principal escuela de cine de Argentina, que ha formado a cineastas de renombre mundial como Lucrecia Martel y Fabián Belinsky. La escuela, que forma a los profesionales del mañana en todo el país, se ve en la imposibilidad de seguir funcionando, dejando a su suerte a la nueva generación del cine argentino.
Como ocurre siempre que los derechos de los ciudadanos se ven amenazados, la cultura es vista por los gobernantes como un peligro que hay que destruir urgentemente. Porque un pueblo sin arte y sin cultura es un pueblo más fácilmente esclavizado y deshumanizado. Nosotros, cineastas, actores y profesionales del cine, queremos decir a todos aquellos que mantienen vivo el cine argentino y que se oponen a las medidas liberticidas del gobierno de Milei, que estamos firmemente a su lado y reafirmamos nuestro compromiso con una Argentina inspiradora, libre y creativa.
Firmantes:
Jean Achache, Steve Achiepo, Fleur Albert, Swann Arlaud, Anne Alix, Jacques Audiard, Mathilde Applincourt, Barbara Balestas Kazazian, Jeanne Balibar, Antoine Barraud, Nicolas Bary, Bérénice Béjo, Lucas Belvaux, Saïd Ben Saïd, Julie Bertuccelli, Thomas Bidegain, Bertrand Bonello, Chloé Borgella, Guillaume Brac, Mikael Buch, Claire Burger, Dominique Cabrera, Thomas Cailley, Laure Calamy, Robin Campillo, Laurent Cantet, Christian Carion, Malik Chibane, Hélier Cisterne, Jérémy Clapin, Clément Cogitore, Romain Cogitore, Christophe Cognet, Catherine Corsini, Didier D’Abreu, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Camille de Casabianca, Lucas Delangle, Anaïs Demoustier, Claire Denis, Caroline Deruas, Sylvain Desclous, Arnaud Desplechin, Pascal Deux, Lukas Dhont, Jérôme Diamant-Berger, Claire Diao, Alice Diop, Mati Diop, Audrey Diwan, Evelyne Dress, Julia Ducournau, Jean-Baptiste Durand, Chloé Duval, Nadia El Fani, Jérôme Enrico, Frédéric Farrucci, Philippe Faucon, Pascale Ferran, Pierre Filmon, Emmanuel Finkiel, Aline Fischer, Marina Fois, Marine Francen, David Frenkel, Denis Freyd, Jean-Raymond Garcia, Louis Garrel, Dyana Gaye, Myriam Gharbi, Lisa Giacchero, Pauline Ginot, Delphine Gleize, Yann Gonzalez, Emmanuel Gras, Anouk Grinberg, Arlène Groffe, Robert Guédigian, Alain Guiraudie, Rachid Hami, Ted Hardy-Carnac, Arthur Harari, Mahamat-Saleh Haroun, Michel Hazanavicius, Christophe Honoré, Armel Hostiou, Cédric Ido, Isabelle Ingold, Irène Jacob, Agnès Jaoui, Gaelle Jones, Elisabeth Jonniaux, Sébastien Jousse, Baya Kasmi, Vergine Keaton, Cédric Klapisch, Nicolas Klotz, Gérard Krawczyk, Ariane Labed, Thomas Lacoste, Vincent Lacoste, Jean-Marie Larrieu, Sébastien Laudenbach, Pierre Le Gall, Erwan Le Duc, Julian Lessi, Marie-Ange Luciani, Vincent Macaigne, Dominique Marchais, Léna Mardi, Philippe Martin, Valérie Massadian, Chiara Mastroianni, Patricia Mazuy, Radu Mihaileanu, Hélène Milano, Félix Moati, Dominik Moll, Viggo Mortensen, Emmanuel Mouret, Elvire Muñoz, Olivier Nakache, Nathan Nicolovitch, David Oelhoffen, Emmanuel Olivier, Valerie Osouf, Mariana Otero, François Ozon, Agnès Patron, Cyril Pedrosa, Vivianne Perelmuter, Nicolas Philibert, Just Philippot, Bruno Podalydès, Mathieu Ponchel, Vimala Pons, Katell Quillévéré, Antoine Reinartz, João Pedro Rodrigues, Jane Roger, Axelle Ropert, Brigitte Roüan, João Rui Guerra da Mata, Latifa Saïd, Thomas Salvador, Pierre Salvadori, Clément Schneider, Pierre Schoeller, Kathy Sebbah, Claire Simon, Patrick Sobelman, Charles Tesson, David Thion, Bénédicte Thomas, Éric Toledano, Gilles Trinques, Marion Truchaud, Pamela Varela, Aurélien Vernhes-Lermusiaux, Caroline Vignal, Axelle Vinassac, Elie Wajeman, Denis Walgenwitz, Eléonore Weber, Alice Winocour, Zoe Wittock, Maud Wyler, Yolande Zauberman, Rebecca Zlotowski.
ÚLTIMOS ARTÍCULOS PUBLICADOS
